LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Jo realment, sóc una apassionada de les pel·lícules romàntiques. Però és cert que a l’hora de pensar en aquestes pel·lícules comences a meditar en el tipus de pensament que poden arribar a crear… Aquestes pel·lícules estan creades mitjançant diferents escenes d’amor que només es viuen als contes irreals, en què el paisatge és una perfecció falsa a la realitat composta per postes de sol, vespres a la vora del mar, llacs brillants, parcs verds… I el més important el noi que hi apareix, aquests nois són guapos, sensibles, romàtics, capaços de fer tot el possible per fer feliç a la seva princesa, i que les sorprenen amb petits detalls que a poc a poc fan més maca la relació.

En veure aquestes diferents escenes, crees una mentalitat paral·lela a aquestes escenes i esperes que l’amor en el nostre dia a dia sigui com el de les pel·lícules, quan a la realitat no hi ha ni aquests paisatges ni sobretot aquests nois capaços de donar la vida per la seva noia. És dolent doncs mirar aquests tipus de pel·lícules? No és dolent mirar-les, sempre i quant tinguis al cap que la realitat no és com les pel·lícules, si no és quan ho passem malament veient la realitat del que és l’amor i això és el motiu pel qual les noies ho passem malament a esperar l’amor de la ficció.

Maria